Feina i amor / Amor i feina

Engendrar un viatge boig. Buscar bons companys de ruta. Trempar-los tant com ho estàs tu, amb la llavor que has trobat. No tenir ni puta idea de com fer-ho. Estar segura que ho faràs. Començar: idear, assajar, ofuscar-se, sentir pànic, jugar molt fort, buscar més, intuir que no arribes al que podria arribar a ser, currar currar i currar. Desesperar-te amb les sentències tòpiques destinades a abandonar. Flipar amb la confiança cega de qui et coneix. Seguir endavant. Contra viento y marea. Flipada i motivada com pocs cops. Currar més. Creure en forces siderals que et fan seguir. Provar. Triomfar. Fallar. Seguir. Enamorar-te de l’univers que descobreixes. Jurar-te que sortirà, pels ovaris de la Calamitat. Esgotar-te. Estar-ne fins als ovaris. Trobar la motivació vés-a-saber-on. Brillar amb cada «sí», «veniu», «podríeu fer un bolo a…?». Acabar cada bolo pensant «sí però el pròxim cop, millor». Confiar amb el germà d’escena; ell aporta la màgia i el fonament que li faltava. El segueixes. Més por. Més nervis. El director ho cuida; rep els canvis i els llença més enllà. Seguim. Una sala s’interessa. Hi anem. Ens parim el nostre espai. Convidem a la gent. Silenci abans de començar. Nervis. Entrem i MÀGIA.

I AQUÍ, SENYORES I SENYORS, COMENÇA EL GRAN VIATGE DE

NO SAPS ON NI SAPS COM PERÒ SAPS QUÈ I SAPS QUI.

Pensava que el muntatge no tindria més vida que un parell de bolos. Penso que amb dos anys de vida, no està gens malament. Aquí, aquí, i aquí, trobareu tot el procés d’engendrament i part 🙂

Pensava que l’autor no aprovaria la proposta. Penso que m’encanta veure l’autor tan content amb tot plegat.

Pensava, a moments, que abandonaria. Penso que el caràcter kamikaze m’ha anat de perles per seguir.

Pensava que les burrocràcies culturals em boicotejarien. Penso que tot i intentar-ho, no ho aconsegueixen.

Pensava que seria un muntatge més. Penso que és el projecte de la meva vida (a dia d’avui…! A veure què passa a partir d’ara 😉 )

Pensava que era capaç de fer unes coses. Penso que m’he posat a prova i que, per i gràcies a l’amor, ho hem superat tot.

Pensava que les ganes s’esgotarien. Penso que les ganes són infinites.

Pensava que gràcies. Penso que VISCA!

Hi ha coses que puc afirmar: – Estic enamorada d’aquesta aventura. – Estimo aquest text. – Tinc una família escènica immillorable. – Sóc feliç veient com els espectadors s’emborratxen d’aquest univers, i tan a gust, a més. – Li trobo sentit a l’ofici: Fer descobrir coses a la gent, escolar-me dins seu per deixar-los espurnes de coses que potser creixin, potser no, potser els remogui, potser no, però que deixen marca sensorial, potser no intel·lectual, però ei, racionalitzem lo just, si us plau, no? 😉

Aquí podeu trobar un escrit del Núvol, diari digital de cultura, posant l’accent en la meravella de text que tenim el plaer de donar-li vida, i a tot el viatge en general.

Estarem encantats que vingueu, serem fins el 12 de juny a La Seca Espai Brossa, en companyia de contes, faules, herois del far uèst, Casasses, Joan Brossa, Francesc Pujols, Michael Jackson, racons de bogeria, bona música, i un llarg etcètera. UN PLAER!

I amb tot això, puc dir que em fa feliç treballar. GRÀCIES COSMOS!