La cosa de parir

A vegades encara penso què hauria sigut de mi si hagués seguit un dels altres camins en què, de tant en tant, somiava; entre animals, al laboratori, a una sala d’operacions, filosofant o investigant, així, molt en general. Un dia pensava en això i m’adonava que la majoria de destins són de naturalesa contrària al que em dedico. Les sales d’assaig i dies d’estrena queden lluny de les jornades d’investigació en un laboratori del nord d’Europa, amb fred, tranquil·litat, el meu microscopi i jo. Sí, volia i somio, en part, això. Tothom té moltes facetes de llum i foscor, no? Doncs fins no fa gaire trobava un misteri la seguretat amb què m’havia decantat per aquesta vida de gent, adrenalina, escenaris, càmeres i joc. No ho entenia, perquè tendeixo al contrari.

No entendre i seguir. Escric això i em fa riure.

Perquè s’escapa de la raó. S’escapa de la tendència que tenim a intentar controlar tot allò que fem i ens envolta sota la cosa de racionalitzar-ho tot. Justament això és el que em va passar pel cap un dia (bé, pel cap és un dir, més aviat va ser un «resorte», un rebot a aquesta actitud (en part, tan meva) de VOLER controlar-ho tot.) I aquesta reacció ja no m’ha deixat més. Aquestes ganes d’escollir allò que «sembla» que no és l’opció idònia: «Vols dir? / Jo de tu… / Vale vale, si ho veus clar…! / I si proves de…? / Però hi ha una manera més fàcil de… / …» Em trempa molt seguir fent la meva davant els dubtes dels que tinc al voltant. Aquí, amiguetes, saps realment la gent que tens al costat i sap com ets i et respecten i, per altra banda, la gent que, també, però et volen encarrilar. La meva petita revolució amb el món que em fa somriure i seguir segura perquè estic envoltada d’inseguretat.

I aquí, en aquest punt, quan segueixo un impuls, una intuïció, un «pálpito», unes ganes boges de no-sé-què, és quan apareix una energia que em serveix, íntegrament, per intentar reproduir què em passa per dins. Em passa: m’arriba de vés a saber on, sedimenta, i va «monstrualitzant-se» fins a agafar vida pròpia. Pam! Què faig amb això a dins? Doncs intento traduir-ho no sé com per poder treure-ho i mostrar aquesta bomba de coses mesclades entre elles. I quan dic coses vull dir música, pintura, articles, gent, situacions, llocs, llibres, edificis, mirades, escultures, núvols, pelis, moviments, sospirs, records… un poc un «shake-shake» de tot. I sí, és estrany, però ei, que tothom té la dark side que es deixa entreveure de tant en tant, eh? 😉

I arribats a aquest punt, pot sortir qualsevol cosa. Des d’un escrit que es queda en una llibreta passant per un vídeo estrany mesclant imatges i gravacions i trossos de textos llegits i aires de records que hi queden plasmats, fins arribar a projectes sencers de teatre d’autors encantats de veure’t volar amb els seus textos i gent igual de boja que tu que et segueix i jugueu junts per donar vida a allò que ve de moltes altres vides.

Aquí us vull deixar un muntatge audiovisual que vaig fer empesa per aquesta gasolina guapa. Segurament us saturi, us sembli un bombardeig d’imatge, paraula i seqüències potser incongruents. O potser us faci volar fort arribant a oblidar el que esteu veient i escoltant per anar-vos-en entremig de coses vostres. Això és el que li dóna sentit a tot plegat, per mi, ara mateix. Té tot el sentit del món, i em barallo fort per fer d’aquest món meu tan curiós el màxim de digerible per la gent que m’envolta. Perquè penso que si a mi em trempa i em motiva i em fa tantes ganes de seguir caminant, potser a vosaltres també, o us doni ales per seguir les vostres bogeries de camins, o us reboti i us emprenyi tant això que volgueu fer alguna cosa per deixar palès que això és un gran error. Va, sigui com sigui, FEU COSES!!

Salut!