A vegades encara penso què hauria sigut de mi si hagués seguit un dels altres camins en què, de tant en tant, somiava; entre animals, al laboratori, a una sala d’operacions, filosofant o investigant, així, molt en general. Un dia pensava en això i m’adonava que la majoria de destins són de naturalesa contrària al que em dedico. Les sales d’assaig i dies d’estrena queden lluny de les jornades d’investigació en un laboratori del nord d’Europa, amb fred, tranquil·litat, el meu microscopi i jo. Sí, volia i somio, en part, això. Tothom té moltes facetes de llum i foscor, no? Doncs fins no fa gaire trobava un misteri la seguretat amb què m’havia decantat per aquesta vida de gent, adrenalina, escenaris, càmeres i joc. No ho entenia, perquè tendeixo al contrari.
No entendre i seguir. Escric això i em fa riure.
Perquè s’escapa de la raó. S’escapa de la tendència que tenim a intentar controlar tot allò que fem i ens envolta sota la cosa de racionalitzar-ho tot. Justament això és el que em va passar pel cap un dia (bé, pel cap és un dir, més aviat va ser un «resorte», un rebot a aquesta actitud (en part, tan meva) de VOLER controlar-ho tot.) I aquesta reacció ja no m’ha deixat més. Aquestes ganes d’escollir allò que «sembla» que no és l’opció idònia: «Vols dir? / Jo de tu… / Vale vale, si ho veus clar…! / I si proves de…? / Però hi ha una manera més fàcil de… / …» Em trempa molt seguir fent la meva davant els dubtes dels que tinc al voltant. Aquí, amiguetes, saps realment la gent que tens al costat i sap com ets i et respecten i, per altra banda, la gent que, també, però et volen encarrilar. La meva petita revolució amb el món que em fa somriure i seguir segura perquè estic envoltada d’inseguretat.
I aquí, en aquest punt, quan segueixo un impuls, una intuïció, un «pálpito», unes ganes boges de no-sé-què, és quan apareix una energia que em serveix, íntegrament, per intentar reproduir què em passa per dins. Em passa: m’arriba de vés a saber on, sedimenta, i va «monstrualitzant-se» fins a agafar vida pròpia. Pam! Què faig amb això a dins? Doncs intento traduir-ho no sé com per poder treure-ho i mostrar aquesta bomba de coses mesclades entre elles. I quan dic coses vull dir música, pintura, articles, gent, situacions, llocs, llibres, edificis, mirades, escultures, núvols, pelis, moviments, sospirs, records… un poc un «shake-shake» de tot. I sí, és estrany, però ei, que tothom té la dark side que es deixa entreveure de tant en tant, eh? 😉
Aquí us vull deixar un muntatge audiovisual que vaig fer empesa per aquesta gasolina guapa. Segurament us saturi, us sembli un bombardeig d’imatge, paraula i seqüències potser incongruents. O potser us faci volar fort arribant a oblidar el que esteu veient i escoltant per anar-vos-en entremig de coses vostres. Això és el que li dóna sentit a tot plegat, per mi, ara mateix. Té tot el sentit del món, i em barallo fort per fer d’aquest món meu tan curiós el màxim de digerible per la gent que m’envolta. Perquè penso que si a mi em trempa i em motiva i em fa tantes ganes de seguir caminant, potser a vosaltres també, o us doni ales per seguir les vostres bogeries de camins, o us reboti i us emprenyi tant això que volgueu fer alguna cosa per deixar palès que això és un gran error. Va, sigui com sigui, FEU COSES!!
Salut!