1.37 am

Just ara arribo a casa, ho deixo tot damunt del llit i em disposo a vomitar el que tinc a dins. Rebentada i feliç. Arribo de Santa Coloma de Gramanet, on Meraki Ensemble (quedeu-vos amb aquest nom, és necessari ;) ) acaba d’estrenar el seu segon espectacle: Cançons de Troia.

Un muntatge on arts escèniques i música d’alt nivell es doMeraki Ensemblenen la mà per re-explicar-nos històries mítiques.

Una gent que dóna vida, en aquest cas, a diversos instants de grans episodis protagonitzats per dones que al llarg de la història s’han quedat a l’ombra dels protagonistes de la Ilíada.

Un muntatge on la música aporta colors i riquesa sensorial als testimonis de dones valentes, intel·ligents, fràgils i amb una fortalesa d’esperit admirable, alhora.

Música i text es fusionen per oferir un Espectacle per als sentits. I sí, ho escric en majúscula perquè sorgeix del Jordi, el Quim, el Guillem, l’Eura, l’Èlia i la Clara, del treball artesanal de tots ells, d’hores i hores i més hores de sala d’assaig, escriptura i composició de les peces musicals i de cada una de les dones que ens deixa sentir la seva veu amb llum pròpia. Tot això ha sorgit dels components de Meraki. Han sabut trobar l’equilibri entre llenguatges, i mai conformar-se (ni tan sols ara, recent estrenats) amb la història que ofereixen als espectadors. Busquen la perfecció, busquen la millor manera d’arribar a la gent donant el millor d’ells i elles. Són uns currantes perquè no saben ser altra cosa. Són companyia que s’han convertit en família d’escena. Són músics intèrprets i intèrprets musicals. Tenen una energia comuna damunt l’escenari que atrapa i va més enllà d’un simple concert o d’un recital amb música. Són ells; són Meraki i vénen per oferir-nos alguna cosa que no havíem tastat abans.

Hores de feinaHe tingut la sort de poder assistir a alguna sessió de treball per ajudar-los en diversos aspectes escènics, i n’estic molt orgullosa. Orgullosa d’uns músics valents que estan disposats a deixar de banda els faristols per entregar-se a l’energia del joc escènic; orgullosa d’una actriu que s’entrega al màxim i exprimeix tot el que és capaç de donar de si mateixa per abocar-ho a aquestes dones a qui dóna vida. Tots ells disposats a treballar en zones que són de tot menys confortables i que segueixen malgrat tot.

No és fàcil tirar endavant un projecte si no ets ningú, si no tens darrere cap organisme que et doni suport (sobretot econòmic), i, sobretot, no és gens fàcil tirar endavant un projecte de tanta qualitat quan has de trobar les hores per assajar-lo i treballar-lo entre les altres feines i classes que conformen el dia a dia de cadascú.

Per tot això, dic un gran OÉ!!!!! Perquè fusionar arts és la millor de les arts. Per ells, per Meraki, i també per a totes les companyies sorgides de gent amb ganes d’oferir experiències als espectadors i poder donar el millor d’ells per arribar a tocar la fibra sensible. Treballar amb i per aquesta gent és de les millors coses que em poden passar ara mateix. Perquè seran ells i serem nosaltres qui dignificarem l’ofici, qui donarem valor a la cultura com a altaveu del pensament, els valors, la memòria i la inquietud col·lectiva.

Aquí us deixo uns fragments del seu primer muntatge: El primer hivern

 

Gràcies i seguim!!