MalnascutsSí, no hi puc fer més, i m’encanta. Des del passat gener que formo part de la gran família dels Malnascuts. Potser a algú li soni aquest concepte, algú ho associï a tot menys a teatre i a algú li vingui de nou per complet. Va, que m’explico una mica bé. De fet, fa un parell de dies, a assaig, ens preguntàvem com ho podíem definir perquè la gent ho entengués fàcil i clarament. Em disposo a intentar-ho perquè és molt necessari que corri la veu que aquí també es poden fer les coses “a la europea”.

Som una colla de gent peculiar reclutada per la plataforma de teatre jove dels Malnascuts que ha trobat refugi a la Sala Beckett. Plataforma? Teatre jove? La Beckett? Molta paraula així com que sona bé en poc espai, i totes relacionades entre elles!

Comencem aclarint per què “plataforma” i no “companyia”. Els “malnascuts” genuïns són quatre ànimes teatrals amb contactes berlinesos que ronden la vintena d’anys i cada cert temps obren convocatòria a tota persona humana d’entre els 20 i els 30 anys amb una forta malaltia mental i física lligada a l’escena. Tothom hi té cabuda: directors/es, dramaturgs/es, actors/ius, ballarins/ines, realitzadors/es, fotògrafs/es, pintors/es, músics/es, escenògrafs/es, tècnics/es de so, llums, maquinària, cheerleaders, cuiners/es, cineastes, cardenals/es (seria bonic de veure), fisoterapeutes, gurús espirituals… tothom amb inquietuds artístiques, professionals o no, amb unes ganes boges de currar fort per exprimir-se l’ànima i extreure’n coses guapes per oferir a l’equip i als espectadors. Aquesta gent es presenta a la convocatòria i opta a formar part de l’equip que parirà un projecte de creació made in Malnascuts.ELS MALNASCUTS Heus aquí perquè això és una plataforma i no una companyia; es van confeccionant equips de treball que aniran creant els diferents projectes que ja s’han anat estrenant (actualment els que en formem part, estem parint el 3er projecte).

La premissa bàsica i sagrada és la de TREBALLAR AMB ABSOLUTA LLIBERTAT. Què vol dir això? Doncs que tenim l’obligació de parir un projecte on tots currem al límit, on ens posem a prova, on tots descobrim noves maneres de fer i on puguem arriscar de debò ja que no estem lligats a res (ni subvencions, ni sales, ni productores ni res de res) i tenim l’obligació com a Malnascuts de llençar-nos a la piscina sense saber si està plena o buida, si hi ha aigua o cervesa o nata muntada. En resum, que fem el que ens surti de la pebrotera i la figuera per anar a fons jugant amb tota la seriositat del món.

Aquests quatre Malnascuts genuïns van anar un dia a Ca’n Beckett i li van explicar el que havien vist a Berlín (el grup de teatre jove P14 de la Volksbühne) i les ganes que tenien de copiar-ho i dur-ho a Barcelona. Resulta que a Berlín tots els teatres tenen un grup de teatre jove coordinat per un pedagog teatral que dóna l’oportunitat d’experimentar i fer recerca col·lectiva en l’àmbit escènic. Els ofereix aixopluc d’assaig i sala per estrenar els seus muntatges. En altres paraules: un espai lliure per experimentar, buscar, treballar a fons, assumir tots els rols que fan possible la creació d’un muntatge… emparats per un pedagog teatral que els segueix de prop perquè vagin encara més enllà. I això passa a Berlín, que es veu que és NORMAL. Gairebé em desmaio quan m’ho van explicar.P14 Volksbühne

A Ca’n Beckett els va trempar molt aquesta idea i van cedir-los espai per dur a terme aquesta tasca cultural i educativa tan bàsica per una bona formació dels fonaments artístics i culturals de tothom que hi participa. Culturals? He dit culturals? Ai, perdó, m’he colat, volia dir de professionals de l’entreteniment… quin cap el meu, perdó!

Total. Que una servidora té el plaer de poder dir que és un tros de Malnascuda aportant i absorbint savoir faire escènic i cultural i teatral i tot el que vulgueu amb el tros d’equip que s’ha agrupat per seguir parint grans i volats muntatges ben “malparits”.

Assagem dos dies per setmana, quan podem combinar-nos-ho amb les set-centes mil coses que fem, i allà baixem als inferns i pugem als Olimps donant forma i fons a tot de coses que van apareixent d’uns i d’altres. Què? Fa curiositat, això, èh? Doncs res, podreu veure el resultat a mitjans de juny a la Sala Beckett i tots els joves que hi vulgueu participar, estigueu atents a les convocatòries que van obrint… UNA GRAN EXPERIÈNCIA.