Avui vull somiar, avui vull creure-hi molt fort. Avui i sempre 🙂

Un dia trobarem repugnant el consentiment que, en altres temps, se li donava a les vexacions estètiques i d’aspecte superficial cap a dones intel·ligents que s’atrevien a mirar cara a cara als seus companys de vida, professió, d’idees… pel fet de sentir-se amenaçats davant d’una igual.

Un dia, ens llevarem i ens trobarem en un lloc on pares i mares tindran el mateix dret a la baixa per mater/pater-nitat podent formar part del món del seus fills des del minut zero, tots dos, junts, pare i mare, mare i pare, mare i mare, pare i pare, tots dos imprescindibles per ell o ella.

Un dia haurem d’anar preparats per a una reunió important a la feina, ben vestits, amb la cara neta, la feina feta i col·laborant conjuntament sense diferències de maquillatges i altres aspectes estètics, de jerarquies en els càrrecs laborals, cobrant exactament el mateix unes i altres, tractant-nos d’igual a igual.

Un dia, hi haurà una complicitat extrema entre les habilitats empàtiques d’unes i les habilitats efectives i afectives dels altres, sense repressions perquè no hi haurà «nenazas» ni «marimachos» i ningú s’avergonyirà d’expressar els seus sentiments; entre la delicadesa i l’eficàcia, entre la sensibilitat i la força, entre la intel·ligència i la intel·ligència.

Un dia ningú es creurà superior a l’altra i amb el dret de menysprear el seu espai íntim, de violar el seu cos, d’agredir-li l’ànima i massacrar-li l’autoestima fent-la sentir ningú i indigna de tot.

Un dia somriurem i plorarem i riurem tots de la mateixa manera perquè ningú t’ho haurà reprimit. No t’hauràs de comportar «com un home» ni fer «coses de dones». Ningú mirarà per damunt l’espatlla a ningú.

I qui diu això pel que fa al gènere, és exactament el mateix pel color de la pell, les creences i valors i les prioritats.

Un dia ens llevarem i respirarem i somriurem. Iguals, ben diferents però iguals.

Però mentrestant, al peu del canó, aquí estem, aquí seguirem i aquí fem pinya per fer-nos sentir la veu. Des d’on sigui, des del dia a dia de cada una, des de la feina, des d’on sigui.

El dissabte vam tenir l’oportunitat de fer-nos sentir, reivindicar-nos i celebrar-nos, i ho vam fer. Més amunt us he deixat un regal, per seguir celebrant-nos.

Pels segles dels segles.

Un dia, un Bon dia! 🙂